Publicaciones
Les persones de menors ingressos accedeixen a l’habitatge en major mesura a través del lloguer (només el 55% de les llars espanyoles en risc de pobresa són propietaris del seu habitatge), i les despeses relacionades amb la mateixa representen un pes major en els seus pressupostos (26%) respecte de les persones propietàries (11%). Com a resultat, el 33% de la població del *quintil més pobre experimenta una situació de sobreesforç en les despeses d’habitatge.
Les polítiques pel costat de la demanda enfocades en les rendes poden ajudar a resoldre aquesta situació, però és poc probable que bastin per si mateixes en tant que ho tenen més difícil per a cobrir a les famílies més en el tram baix de la distribució de renda (particularment les deduccions fiscals). A més…
Reduint la pobresa energètica en el llarg termini: com usar els fons europeus per a la rehabilitació d’habitatges.
La pobresa energètica que a Espanya afecta a entre 3 i 8 milions de persones té un origen estructural, en un parc d’habitatges envellit i poc eficient del qual a penes es rehabilita una petita porció (al voltant de 0,1% a l’any). A curt termini, les transferències de renda i altres mecanismes permeten alleujar la situació, però no basta. Per a solucionar-la, cal intervenir estructuralment els habitatges en pitjor estat, que solen ser també les que ocupen a les llars més vulnerables a la pobresa energètica.
Proposem tres eixos d’actuació per a aprofitar al màxim els programes de fons europeus i el nou Renovation Wave en aquesta adreça: rehabilitació amb criteris combinats de renda i eficiència; millora d’informació sobre el parc d’habitatges; i augment del personal qualificat entorn de la rehabilitació…
Nudges i avaluació
La literatura sobre nudges i la seva avaluació és extensa, i destaca la diversitat de biaixos de comportament i possibles intervencions. Els nudges busquen modificar l’arquitectura de les decisions individuals, intentant canviar el comportament de les persones en una direcció concreta i a un baix cost. El seu impacte ha de tenir en compte el cost-efectivitat dels diners invertits, en comparació a altres intervencions públiques més tradicionals que persegueixen el mateix objectiu. L’ús d’experiments en la seva avaluació ha convertit als nudges en una important eina de la política basada en l’evidència, millorant així el disseny i efectivitat de l’acció pública. En aquest article busquem revisar el coneixement actual entorn del disseny i avaluació dels nudges, i la seva importància per al desenvolupament de polítiques basades en evidència
La Incidència del Programa Bilingüe en la Segregació escolar per Origen Socioeconòmic en la Comunitat Autònoma de Madrid: Evidència a partir de PISA
La segregació escolar per origen socioeconòmic en secundària de la Comunitat Autònoma de Madrid és la més alta d’Espanya i la segona entre els països de l’OCDE. L’estudi té el doble objectiu d’analitzar la incidència de la implementació del Programa Bilingüe a Madrid a partir del curs 2004/05 en la segregació escolar, així com les seves conseqüències en els resultats d’aprenentatge dels alumnes. Els resultats indiquen que les famílies en centres no bilingües tenen un nivell socioeconòmic molt més baix que en centres bilingües. La segregació va augmentar gradualment entre 2009 i 2018, per dos motius. D’una banda, l’expansió de la xarxa concertada durant la dècada anterior. I per un altre, l’expansió del Programa Bilingüe: en 2015 es produeix un fort augment de la segregació…
Ciutats: llums i ombres d’un món cada vegada més urbà. “Les ciutats i el seu rol en el comerç i els sistemes de transport”
El comerç i l’activitat econòmica sempre han anat de la mà en la creació i expansió de les ciutats. El creixent protagonisme que ha adquirit durant les últimes dècades el comerç internacional ha afavorit les grans concentracions urbanes, que, a més, ofereixen als seus habitants avantatges productius i de consum, reforçant així la tendència centrípeta. El desenvolupament de l’economia digital implica canvis importants en la producció i el consum de béns i serveis, canvis que la pandèmia del COVID-19 pot haver contribuït a consolidar. Tot això planteja interrogants sobre el futur del comerç a les ciutats i la seva regulació.
Reflexions sobre la implantació d’una renda mínima garantida a la ciutat de Barcelona
El nombre de persones en risc de pobresa és molt elevat a Catalunya, i especialment a Barcelona. Davant aquesta situació, la millora de la protecció social a la ciutat és una de les prioritats polítiques de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest estudi ofereix una sèrie de reflexions en relació amb el disseny i la implementació d’una renda mínima garantida per part d’un nivell local de govern, sobre la base de les prescripcions de la literatura acadèmica i altres qüestions que tenir en compte, com la seva compatibilitat amb altres prestacions…
El finançament de les àrees metropolitanes
Les grans ciutats i les àrees metropolitanes han de fer front a unes necessitats de despesa molt diferents a les de la resta de governs locals. En aquest estudi s’analitza, d’una banda, des d’un punt de vista teòric, com haurien d’organitzar-se i finançar-se les grans aglomeracions urbanes, i més concretament les àrees metropolitanes. D’altra banda, s’analitza el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, quines són les funcions que exerceix i com es finança. L’anàlisi mostra com, sobre la base de les prescripcions de la teoria, seria necessari replantejar el repartiment de competències entre els municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i realitzar una reforma del seu sistema de finançament que permetés incrementar el seu volum de recursos i la seva autonomia fiscal…
El comerç electrònic i les zones rurals
La utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha augmentat de manera exponencial tant mundialment com en el cas espanyol en les últimes dècades. L’any 2007, menys de la meitat de la població espanyola tenia accés a Internet, mentre que avui dia el percentatge és de gairebé el 80%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya l’augment ha estat similar (del 51% el 2007 al 88% el 2018, segons dades de l’Institut Català d’Estadística). En aquest context, gràcies a la disponibilitat d’aquestes tecnologies…
El sistema de beques i ajuts a l’estudi a la Universitat
Aquest article ofereix un diagnòstic del sistema de beques i ajudes a l’estudi universitari a Espanya entre els anys 2006-2016. A partir de l’anàlisi de l’evolució de la despesa en beques i ajudes a l’estudi, atès el nivell de govern que les finança, la seva modalitat i el seu import mitjà, el treball mostra com els canvis introduïts en la normativa l’any 2013 van modificar la configuració del sistema de beques. Així mateix, sobre la base de l’anàlisi dels micro dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, s’analitza el grau de progressivitat del sistema actual. Si bé el sistema actual presenta un elevat grau de progressivitat i millores respecte al sistema anterior, encara existeix marge de millora. El tracte diferenciat entre regions, l’increment de la quantia de les beques per a les rendes més baixes i…
